Refracció

Podem trobar diferents errors refractius en la població.

• Miopia: En la miopia, el raig de llum que es devien projectar a la part posterior de l'ull (retina), s'enfoquen al davant d'aquesta, provocant un desenfocament en les imatges en visió llunyana.
  Entre els signes més habituals de la miopia es poden incloure: la visió borrosa llunyana, el mal de cap o migranyes i la necessitat d'entretancar els ulls per veure-hi amb nitidesa.
• Hipermetropia: En la hipermetropia, el raig de llum que es devien projectar a la part posterior de l'ull (retina), s'enfoquen al darrer d'aquesta, provocant un desenfocament en les imatges en visió propera.
  Entre els signes més habituals de la hipermetropia es poden incloure: la falta d'enfocament en objectes a distàncies properes, el mal de cap, la fatiga visual i, inclús la desviació d'un ull.
• Astigmatisme: És un defecte refractiu en el que el raig de llum vertical i horitzontal tenen diferents punts d'enfocament sobre la retina. Pot estar associat tant a la hipermetropia com a la miopia i els signes més habituals són la visió borrosa tant en distàncies properes com llunyanes i el mal de cap.
• Presbícia: La presbícia és un error refractiu que apareix quan el cristal·lí deixa d'enfocar la llum correctament a la retina. El signe més habitual de la presbícia és la falta d'enfocament d'objectes en visió propera així com la necessitat de separar els objectes propers per poder veure'ls amb nitidesa.